Què fem amb els deures?

Els deures per a casa no acaben d’inventar-se, però el ben cert és que en els últims temps són un dels temes que ocupen part dels debats sobre educació. Si tradicionalment s’ha considerat positiu el treball a casa, concebut com a reforç d’allò explicat a l’aula, actualment no sols aquesta visió ha desaparegut, sinó que fins i tot es percep com un fet negatiu aquest allargament de la càrrega lectiva.

Col·lectius de famílies al·leguen que el treball posterior a les classes dificulta la conciliació i el descans dels xiquets i les xiquetes, la realització d’activitats esportives i lúdiques, o fins i tot es compara amb la prolongació fora del lloc de treball de la jornada laboral dels adults. Hi ha, a més, associacions que plantegen que els deures creen desigualtat, ja que el nivell sociocultural de les famílies determina que els xiquets i xiquetes puguen rebre ajuda a l’hora de fer les tasques escolars de casa. És per això que aquest mes de novembre diverses associacions de famílies d'añumnes han decidit convocar el mes sense deures.

Des de la sacrosanta OCDE ens arriben estudis que ressenyen les hores dedicades a tasques escolars fetes a casa en els diferents països, per la qual cosa sabem que l’alumnat de l’Estat espanyol es troba en la cinquena posició dels que més temps hi dediquen. Però també sabem que els alumnes espanyols no solen eixir massa ben parats en les proves PISA, promogudes per aquesta mateixa organització, per tant, sembla que els desitjos expressats per les famílies gaudirien d’un suport amb opinió de pes.

Tanmateix, caldria escoltar els arguments del professorat. I sobretot, perquè en temes d’escola són el col·lectiu més expert, ja que coneixen l’abast de la tasca que es pot fer a l’aula, però també les necessitats dels alumnes a l’hora de reforçar continguts. És evident que cal partir d’una coordinació, relativament senzilla en Educació Primària, però que potser es complica a l’ESO i al Batxillerat, etapes en què les assignatures són impartides per especialistes diferents.

Siga com siga, segurament tot passa per una reflexió tranquil·la i raonada al voltant del tema. En els últims anys, la quantitat de deures que fan els xiquets s’ha reduït dràsticament, però de fet, potser el que cal no és l’eliminació total, que recolzen diversos col·lectius de mares i pares d’alumnes, sinó una modificació de la tipologia del treball complementari al de l’aula que fan a casa les criatures. Perquè hi ha moments de reflexió individual, solitària i imprescindible, que també han de tenir un espai i un temps, com ara llegir, investigar, redactar…

No és fàcil arribar a una conclusió, us convidem a pensar-hi.